Us fem a mans d'aquesta entrevista que es fa en la secció tot perfils, del setmanari totmataro.cat, que demà es podrà veure en versió paper. També podeu llegir l'entrevista que es fa ver en aquest webbloc.
Aquest bloc està relacionat amb el Sant Crist de la Bona Mort de Mataró. Trobareu imatges, vídeos, informació de les processons, cultes i activitats en les quals participa. Gràcies per passar una estona amb nosaltres.
divendres, 25 de març del 2016
diumenge, 6 de març del 2016
Els escuts de Mataró IX: Sant Crist de la Bona Mort
Escut Sant Crist de la Bona Mort |
El Sant Crist de la Bona Mort no és una confraria o germandat similar a la resta. És una agrupació de portants del Sant Crist que des de la recuperació de les processons a Mataró han processó el Sant Crist des de 1987 en la Processó General de Mataró. També aquesta agrupació de portants partipa en el tricentenari Via Cruis Interparroquial de Mataró que el matí del Divendres Sant surt de la mil·lenària Basílica de Santa Maria i finalitza al cementiri dels Caputxins. No obstant això participen dels Via Crucis, com portants, que es fan durant la Quaresma tant a Santa Maria com en altres llocs. També és important la recollida del Sant Crist al carrer d'Enric Prat de la Riba, on resideix un dels portants i primer president de la Comissió de Setmana Santa de Mataró, per part dels Armats de Mataró i es traslladat i acompanyat en la processó fins a Santa Maria. Aquesta recollida, que és una pràctica que es remunta al segle XVIII, encara es manté viu en ciutats com Reus on el clavari porta el Sant Crist de la Puríssima Sang de Jesucrist custodiat pels armats.
Els portants de Santa Maria amb el Sant Crist i el Beat Dr. Samsó (anys 30) |
Antigament la ciutat de Mataró tenia diferents cossos de portants. Hi havia els de Sant Josep relacionats amb la Confraria del Sant Crist de l'Agonia amb posteriortat i també a Santa Maria. Era molt important tant a principis de segle com després de la Guerra Civil perquè era una tradició molt arrelada tant a Catalunya com a Mataró de portar el Sant Crist a l'estil de borsa i corretges de cuir, on l'home suporta el pes de la Creu, emulant el Via Crucis que va patir Nostre Senyor Jesucrist.
La Puríssima Sang de Jesucrist es va estendre al litoral català al voltant del segle XV Hi ha encara vestigis vius en les processons de Sagunt a València, la presència a Barcelona, a Tarragona, aTortosa i la intalterable Perpinyà com una de les primerenques en 1416 fundada pel mateix Sant Vicent Ferrer.
En el cas de Mataró hi ha també presència, amb d'alt i baixos, i es va restaurar l'1939. Després de la supressió de les processons a Mataró i amb la seva recuperació es va iniciar amb el nom del Sant Crist de la Bona Mort amb una escultura de 1945.
Escut d'armes amb les cinc llagues al retaule reinacentista de Bidaurreta (Oñate) |
L'Escut: L'escut actual i estès fa un parell d'any, és la recuperació de l'antic escut de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de 1939. Probablement sigui anterior, però hi ha constància documentada que era aquest en aquell moment. No segueix la lògica d'un escut d'armes o escut d'una confraria, més aviat un anagrama característic i visual de l'època. En el centre apareix la reproducció a dibuix del Sant Crist de la Puríssima Sang antic de la ciutat de Mataró amb les potències i el cap caient cap al pit. Abaix la Creu s'aixeca sobre els núvols signifant el moment de la mort com una ascensió als cels ( tot i que no és en aquest moment segons el Nou Testament que Jesús ascendeix als cels). A sobre de la Santa Creu el text INRI en llatí "iesus nazarenus rex iuadeorum", Jesús el Natzarè Rei dels jueus. Rodejant l'anagrama un banda on es llegeix el nom de la confraria i la seva pertenència a la Basílica de Santa Maria.
A sobre del crucificat un escut amb les cinc llagues. A partir de Sant Francesc d'Assís es va anar estenen pel tot el mediterrani l'aparició de les cinc llagues o nafres ( també tit plagues o estigmes) en escuts d'armes de congregacions i germandats. Sant Francesc d'Assís va patir en el seu cos les cinc llagues de Nostre Senyor Jesucrist i és a partir d'aquesta que es va anar estenent en la tradició i és símbol d'identitat de confraries i diferents ordres. Les llagues fan menció al patiment de Jesús que en vida va ser clavat a la creu de mans i peus. La cinquena llaga va ser l'assestament del cop de llança al pit per atravesar-li el cort per part del soldat romà longinus per assegurar-se que estava mort.
dimarts, 1 de març del 2016
Via Crucis Quaresmal portants del Sant Crist.
Diumenge 28 de Febrer de 2016
Els portants de Sant Crist a l'interior de la Basílica de Santa Maria. |
Els portants durant el Via Crucis, al fons la Mare de Déu dels Dolors. |
Com cada diumenge de Quaresma a diferents parròquies de Mataró s'organitzen Via Cruicis a l'interior dels temples. Un dels més antics és el que se celebra a la Basílica de Santa Maria. En aquest col·laboren els Cos de portants del Sant Crist.
Aquesta tradició a Mataró hi ha constància des del s.XVIII a l'interior de la Basílica i que ha arribat fins els nostres.
Es un Via Crucis de molt recolliment i al qual us convidem a participar-hi cada diumenge a partir de les 19:00 fins Pasqua.
Els portants mostrant el Sant Crist davant l'Altar Major. |
Homenatge als impulsors de la Comissió de Setmana Santa. Ara ja 30 anys.
Impulsors i recuperadors de la Comissió de Setmana Santa junt als confrares Majors. Al centre de la foto l'Alcalde de Mataró i el regidor de Cultura. |
Al final de l'acte de presentació del cartell. El co-president de la Comissió ha intervingut convidant a compartir l'espai amb el present i futur, abans de donar una medalla amb l'escut antic de la Comissió.
"Al 1949 es fundava a Mataró la Comissió Inter-confrarial per a impulsar la bella i antiga tradició de la Setmana Santa. Aquesta Comissió va funcionar i va unir totes les confraries, germandats, seccions d’armats, portants i congregacions en una gran Comissió dirigida per mn. José Eusebio de Iraola.
"Al 1949 es fundava a Mataró la Comissió Inter-confrarial per a impulsar la bella i antiga tradició de la Setmana Santa. Aquesta Comissió va funcionar i va unir totes les confraries, germandats, seccions d’armats, portants i congregacions en una gran Comissió dirigida per mn. José Eusebio de Iraola.
Fruit d’aquella Comissió va ser la Processó de Divendres Sant que va unir en una sola tots els Misteris que processionaven antigament des del Diumenge de Rams a Divendres Sant.
L’any 1971 les processons es van deixar de realitzar a la ciutat.
Aquest proper mes de març, farà 30 anys que un grup d’homes i dones, membres de les antigues confraries i germandats de la ciutat, junt a noves persones que provenien de petits de pobles i ciutats amb gran tradició confrare van decidir donar un impuls i recuperar aquella tradició i forma de viure la Setmana Santa.
Es posava la llavor de la Comissió de Setmana Santa on van néixer confraries i germandats i es van recuperar les antigues que hi havia a la ciutat.
Avui dia podem parlar d’un passat de més de 400 anys si ens atenem a la documentació escrita amb la fundació la Confraria del Roser al 1575, a la Puríssima Sang de Jesucrist l’any 1605, la Venerable Congregació dels Dolors del 1693, els caps de ferro de 1705,els portants de les ànimes, la Pontificia i Reial Germandat de Jesús Natzaré dels escolapis de 1802, els portants del Sant Crist de l’Agonia dels anys La Verònica i la Coronació d’aquest segle passat.... i de totes les confraries, germandats i Armats que avui existeixen a la ciutat.
Però aquesta cristiana tradició tan arrelada a Mataró no tindria continuïtat i no seria el que fos avui dia, sense aquest grup d’homes i dones. Per això, el co-president de la Comissió en funcions, com a confrare i com a Mataroni ha cridat a la presència als presidents, Confrares Majors i Hermanos/as Mayores per a compartir amb ells aquest breu acte d’homenatge.
Les persones homenatjades, juntament amb les confraries i germandats han estat:
Impulsors i recuperadors de la Comissió els senyors : Àngel Rubio, Bonaventura Blanch (d.e.p), Vicenç Cornellà (d.e.p.) , LLuís Gallemí, Josep Itxat, Josep Maria Palomer i Salvador Domínguez.
Juntament amb els impulsors i recuperadors els vocals de la primera Comissió ( en que també hi eren alguns dels anteriors): José Salazar, Jaume Castells, Antonio Merino, i Manel Riera.
També s'ha fet menció a Manel Puig (d.e.p) que els primers anys va ajudar a la creació de diversos confraries. I un gran agraïment a molts i moltes que també van treballar i continuen treballant, amb la por de sempre oblidar-se algú".
Cartell de Setmana Santa 2016
La capella del Roser de la Basílica Mil·lenària de Santa Maria de Mataró ha acollit la presentació del cartell de Setmana Santa 2016.
El cartell és una composció i diseny de Rafael Llibre i Jordi Cervantes i es basa en l'inici de la Processó General.
L'inici de la Processó General de Divendres Sant, Patrimoni Cultural de la ciutat des de l'any 2012, és iniciada per una biga romana. És el primer que hom es troba en el gran seguici processional composat per 11 Misteris i 9 confraries, germandats i Armats.
Miraran aquell que han traspassat.
De fa ja alguns any un armat amb les rendes de la biga de cavalls obre la processó, i aquest moment del rostre del soldat romà és el que recull en la composició gràfica. La presència dels soldats romans al Nou Testament en la Passió i Mort de Jesús es recollida tant des del moment d'apressar a Jesús, jutjar-lo i sentenciar-lo, coronar-lo i sortejar les seves vestidures, com portar-lo per la Via Dolorosa fins el seu clavament a la Creu i posterior traspàs amb una llança.
Aquest darrer moment és el que recull l'Evangeli de Joan, on el soldat romà s'acosta a comprovar si Jesús és mort i a diferència dels lladres a qui va trencar les cames, a Jesús el va traspassar amb la llança provocant un gran brot de sang i aigua.
El soldat romà va comprovar que Jesús era mort i en va ser testimoni, és complia una profecia de Zacaries Za 12,10-11.
Aquest text de Sant Joan, va ser el que va utilitzar el Papa emèrit Benet XVI, on els presents van ser testimonis de l'amor que desprenia Jesús, un misteri d'amor.
estimar els germans amb el seu mateix amor.
Maria, la mare
En la composició al fons, s'observa molt difumida una imatge de Maria, la mare, qui va ser també testimoni del gran amor, Maria, la Mare del Bell Amor.
En el cas de Catalunya els armats, manaies, caps de ferro i soldats sempre han tingut com a patrona la Mare de Déu dels Dolors. En aquesta tradció que es remunta al s.XVI és habitual trobar referències a manaies i soldats dins de les congregacions, de seccions, fent custòdia al Sant Crist... però en aquesta ocasió s'ha volgut jugar amb aquest element de testimoni i la mirada.
Presentació del Cartell. Parlament de la Comissió.
Diumenge 21 de Febrer de 2016
Montserrat Garcia ha intervingut en nom de la Comissió i ha fet el següent parlament.
Un cartell que ens introdueix a tots i totes ja en un temps important. Un temps que gaudim, celebrem durant tot l’any però que en Quaresma comença a fer-se més intens.
Us convidem a compartir amb nosaltres aquestes manifestacions públiques de fe en una ciutat confrare, de tradició cristiana com és la nostra estimada i bimil·lenària Mataró.
Avui donem anunci que som en temps de Quaresma. Els confrares, confraresses, germans i germanes ens anem preparant. Fem una crida a tots a preparar-nos; Però no només per a processionar i mostra de forma elevada el missatge. També és una crida a posar-nos davant Déu i veure’l, i veure’ns a través dels valors com són l’Amor i la Misericòrdia. Això també són els missatges que volem transmetre des de la germanor, des de la família.
Aquest any és l'any jubilar de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc. Aquesta Basílica que ens acull va obrir la seva porta Santa. Una de les 4 portes santes de Barcelona on es poden guanyar la indulgència i el Jubileo.
Aquest any és l'any jubilar de la Misericòrdia convocat pel Papa Francesc. Aquesta Basílica que ens acull va obrir la seva porta Santa. Una de les 4 portes santes de Barcelona on es poden guanyar la indulgència i el Jubileo.
Davant aquest altar del Roser, una altra joia mataronina del barroc català que ha sobreviscut al temps convulsos de la història passada, és tot un honor presentar un programa confrare. Perquè a l’any 1575 es fundà a Mataró la Confraria del Roser, una confraria de tipus penitencial i no gremial que ja al 1581 obria la processó del Dijous Sant de Mataró amb el seu pendó i torxes. I enguany 425 anys després d’aquell Dijous Sant aquest Roser continua transmetent l’Alegria. Una Alegria de compartir amb tots vosaltres la Passió i la Resurrecció.
Germans confrares i confraresses aplegats en confraries i germandats, us animo a continuar gaudint d’aquesta Alegria, des d’un treball conjunt i units, com una gran família, dins dels nostres estils processionals i models de confraries diverses. Una diversitat que s’ha forjat en el temps i que és el nostre model de Setmana Santa.
Amics, amigues, germans, germanes s’acorda la Setmana Major, llencem el missatge, omplim els carres de goig, amor, germanor i Misericòrdia. Pas a Pas, so a so... Endavant. "
Subscriure's a:
Missatges (Atom)