dissabte, 6 de juny del 2020

El periodista Pep Andreu li dedica una crónica a l`ÀNGEL RUBIO (D.E.P.)

El periodista Pep Andreu li dedica una crònica a l'Àngel Rubio (d.e.p.)



La passada setmana l'Àngel Rubio va ser cridat a la Casa del pare i va rebre cristiana sepultura qui va ser un dels impulsors de la Setmana Santa mataronina. 

Aquests dies també s'han vist mostres de suport i notes. 

El periodista Pep Andreu, li va dedicar la crònica del 4 de juny. La podreu llegir i comentar  aquí.

dimarts, 2 de juny del 2020

Parlament de comiat a l`Àngel Rubio de Paco

dimarts, de juny 02, 2020


Parlament de comiat a l’Àngel Rubio de Paco




A continuació us transcrivim el parlament que s'ha fet en nom de la Comissió de Setmana Santa en la cerimònia de Comiat de l'Àngel Rubio per part d'en Jordi Merino, en nom de tots i totes.
Unes exequies que s'han fet a la Basílica de Santa Maria de Mataró presidides per mn. Josep Rodríguez, concelebrat per l'Arxiprest de Mataró i amb la participació de familiars, amics i membres de la Comissió de Setmana Santa. 
---------------------------
Benvolgudes, benvolguts,

En nom de la família Rubio de Paco, voldria apreciar la vostra assistència a l’acte de comiat de l’Àngel. I també la no assistència:  han estat moltes les persones que –tot i volent-  hem aconsellat no vinguessin per tal de complir les mesures i recomanacions sanitàries. Gràcies per la vostra col·laboració i comprensió.
Un comiat estrany,  però familiar i acollidor;  què comencem amb un record per a totes les víctimes d’aquesta pandèmia i mostrem la solidaritat amb les seves famílies. I donem gràcies a Déu que ho  podem celebrar, i amb el compromís de quan tot això passi puguem fer un acte en la teva memòria i record molt més participat.

Gràcies als preveres que han dirigit aquestes exèquies i donen sepultura cristiana, i fer-ho en aquesta mil·lenària Basílica, que ha rebut i acomiadat a tants fills i filles de Mataró. Prop del Ciri Pascual i amb l’estendard els portants del Sant Crist sobre el seu fèretre.  
Una Basílica que té en el presbiteri la bandera de la Comissió de Setmana Santa, que uneix a totes les confraries, germandats i Armats de Mataró i que ofereix la imatge del Sant Crist, a qui tant estimava.

Començaré indicant que poso veu a les lletres que m’acompanyen  en un únic parlament i que remarcaran només algunes dimensions de l’amic que avui acomiadem, de moltes que tenia. 
---

Ha estat un cop dur. L’Àngel ens ha deixat. Hem rebut mostres de condol d’arreu del país: de Tortosa, de Tarragona, de Reus, de Barcelona.... i les xarxes socials s’han omplert de fotos i comentaris.

Ha estat una Setmana Santa molt dura, va dir. No he pogut veure sortir després de 30 anys el Sant Crist el Divendres Sant i he hagut d’enterrar amics de les confraries i Armats.

Però, ha estat un temps més familiar, interior, de recollida i si que hi ha hagut Setmana Santa i Resurrecció. Però l’Anunci i celebració ha estat diferent.

Remarquem aquesta dimensió, perquè ell era sense cap mena de dubte un home de processons,  de missatge al carrer. I li preocupava molt que no es perdés, que no morís, que la tradició fos viva.  

En una de les converses que vàrem tenir vaig poder transcriure això que deia:
“No em fa por dir que sóc cristià, que sóc confrare i vull sortir del temple per anunciar-ho i fer present a Jesús i el seu amor per tots els carrers fent la catequesi més profunda.

I que a Mataró és viu intensament per Setmana Santa.  Una Setmana Santa en forma de processons sent molt especial, intensa, peculiar i diversa com pot ser la Processó General de Mataró, Patrimoni Cultural, i que engloba l’amalgama diversa, la riquesa de confraries, germandats i Armat de Mataró.  

I una Setmana Santa que recull el silenci, la bulla, el repicar de llances que caminen sense parar per anar a cercar al prendiment d’aquell que amb orgull carreguen el seu Senyor amb les espatlles, empenyen amb rodes, amb el cos, amb el costal...

Una Mataró que porta 30 anys de treball, però 400 anys de llegat confrare i dos mil anys de devoció cristiana.

Avui es reuneix la història, el nostre passat, el nostre present i vosaltres, joves confrares, vosaltres i els vostres fills i filles, sou el futur del caminar d’una història que no ha de tenir final”. Va etzibar.

---
I si alguna faceta caracteritzava a l’Àngel era la seva tossuderia. Un entestament dels vells capgrossos. I aquesta caparrudesa va permetre que ell, i alguns més aconseguissin recupera aquesta bella i antiga tradició a la nostra ciutat als anys vuitanta, quan van desaparèixer.

Avui dia li reconeixem, i no ens cansarem perquè gràcies a l’obstinació avui som una realitat.

Una realitat, amics, que com sempre deia s’ha de conrear i treballar durant tot l’any. I quan hom es fa confrare, ho és per a tota la vida, remarcava.

La Comissió de Setmana Santa li mostra la seva estima al nostre primer president i un dels recuperadors.  Ets culpable en part de tot el que som avui.

Però no només això, va ser actiu durant els 34 anys de la seva existència fins a la darrera reunió, fins a l’últim plenari, com va inclús la seva participació en el passat més de febrer abans del confinament. – Mantingueu informat de tot, eh!

Però els que el coneixíem sabíem que la seva tossudesa era una cuirassa. Tendresa, amistat i senzillesa  era el que sortia del seu interior.  En el fons, un bon amic de sobretaules de sopar fins altes hores de la nit, i de debats eterns sobre els ets i uts de tot plegat.  Perquè per a ell,  les confraries, el cos de portants i treballar per a la Setmana Santa era una part central en la seva vida.

I acabava la conversa amb una pausa, caladeta al cigarret i la frase: Merino es gira feina!

I tornava a reviure i explicar el fet que el tenia marcat i que va el darrer moment que va alçar i aixecar el Sant Crist.  – Vaig tremolar, la força ja no m’acompanya, quin dolor més gran després de 56 anys, no he pogut, no he pogut... m’he fet vell.  I això obria la porta a tot tipus d’acudits dels presents per a fer desaparèixer l’angoixa.

I confio en els portants. Amic Ferran, aquest any no deixava de mirar-te quan vas fer l’aixecada per anar a la Processó General. Després de tants anys, tenies aquell vell confrare, hereu dels antics fusters de la Puríssima Sang vigilant com si fos el teu primer cop.

I dins aquesta realitat tan plural que hi ha a Mataró un dia li vaig preguntar que era ser un portant i va dir: Per a mi portar el Sant Crist és el millor de la Setmana Santa. És una penitència, una tradició, una ofrena... portar el Sant Crist t'aporta serenor, respecte, compartir, reflexionar en la via de la creu... En el meu cas, a més, hi ha un component emotiu de centralitat en la meva vida familiar pel fet de ser portant del Sant Crist, el meu fill també va ser portant en vida.

Perquè la seva devoció era forta. I aquest moment era tant dur com el tatuatge que portava imprès al cor del fet d’haver d’acomiadat molt anys ençà a un fill. 

I avui aquest Sant Crist, que presideix el Via Crucis de la ciutat el Divendres Sant, un Via Crucis que es remunta a més de 3 segles ençà, et protegeix i t’ampara amic Àngel.

Però no només ens quedem en els portants, també recordem va facilitar molt l’erecció de la Coronació d’Espines a Sant Pau, qui li va reconèixer la presidència de germà gran honorífic, va implicar al meu pare per a que crees la Hermandad de Ntro. P. Jesús Nazareno y Nuestra Señora de la Esperanza, i molt més....allà al cel no s’avorriran pas quan es retrobi amb en Llinàs, en Peláez, en Rovira, en Banchs, amb en Palomer, en Puig, en Morcillo, en Merino... i molts altres quan facin realitat la trobada amb el Pare i es retrobin amb la vella història d’amor que durant tants i tants anys van explicat pels carrers d’aquesta ciutat.

Qui us diria que allò que vàreu començar, tindria aquesta volada.

Amics i amigues confrares, aquest és el llegat que ens han deixat. Un llegat ple de responsabilitat. Recordem el missatge, altracop.

Amic Àngel, qui et diria que aquelles portes que vas gaudir veure obrir al 1990, ara s’obririen també per acomiadar-te.
Quin gest més maco.

Àngel, que els àngels t’acompanyin a la Casa del Pare. Però que abans facin una paradeta a Galícia per a veure al Sant Apòstol, qui deies et donava sempre un any més de vida.

Àngel, brilli per a tu el llum etern d’Esperança en la Ressurrecció.

En nom de la família, a qui tant estimen, a qui ens posem al servei, i li donem gràcies per deixar-nos tant de temps l’Àngel, donem el dol per acomiadat.  

-------

Més informació:

dilluns, 1 de juny del 2020

EN RECORD ARMATS DE MATARÓ

En record d'Àngel Rubio de Paco


Aquest diumenge 31 de maig, ens ha deixat l’Àngel Rubio de Paco, una persona que ha estat, sens dubte, un dels impulsors de la Setmana Santa i de la seva recuperació. Tant és així que va ser el primer president de la Comissió de Setmana Santa.

Persona de caràcter i de fortes conviccions, era d’aquells a qui no li tremolava res a l’hora de dir el que pensava, sempre treballant pel bé de la ciutat i per la recuperació d’aquesta part del seu patrimoni cultural que és la Setmana Santa.

La seva vinculació amb la nostra entitat ve de lluny i va començar en les participacions a la processó del Divendres Sant a Llavaneres, portant el Sant Crist.

Ja l’any 1986 va formar part dels impulsors de la primera processó de la recuperació, malgrat l’oposició de l’església en aquell moment.

Però la perseverança i els canvis d’actitud van fer possible que l’any 1990 es recuperés la Processó General amb la presència dels Armats de Mataró i l’acte de la Recollida del Sant Crist al carrer Prat de la Riba, davant de la seva residència particular. Aquest acte i l’acompanyament fins a Santa Maria constitueixen el pròleg de la Processó General.

L'Àngel carregant el Sant Crist. Setmana Santa 2016

Cal remarcar que el sistema dels portants és el sistema tradicional català “amb bossa”, que és el lloc on descansa el peu de la figura i que el portant porta la figura mantenint l’equilibri.

La temporada passada es van recordar els 30 anys d’aquest acte de recollida, amb un intercanvi d’obsequis entre els Portants del Sant Crist de la Bona Mort i els Armats de Mataró.

Aquesta temporada no s’ha pogut desenvolupar aquest acte per la situació sanitària excepcional que hem viscut i que ha motivat la supressió de tots els actes previstos. 

Acompanyem aquest breu record a la seva figura, amb tres fotografies de l’acte de recollida del Sant Crist, amb els tres capitans que han compartit amb l’Àngel aquest moment durant els darrers trenta anys: Xavier Peláez, Jordi Romagosa i Rafael Llibre.


Recollida del Sant Crist amb Xavier Peláez. Setmana Santa 2008
Amb Jordi Romagosa i tots els portants del Sant Crist. Setmana Santa 2016
Amb Rafael Llibre en el recordatori dels 30 anys de l'acte. Setmana Santa 2019


Al blog de Setmana Santa podeu veure un resum de la seva vinculació amb la Setmana Santa de Mataró.

L'acte de comiat serà el dimarts a les 12:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró. La seva vetlla serà el dilluns al tanatori de Mataró.

Atès la situació i context de confinament, tant en el tanatori com en l'acte de comiat hauran de acomplir-se les mesures d'aforament limitat i distanciament social.

Vagin des d’aquí els nostres condols per a tota la seva família. Descansi en pau.

(Fotografies: Arxiu Armats)

Imatges i moments de records emb L´ÀNGEL RUBIO

diumenge, de maig 31, 2020

L´ÀNGEL RUBIO ha estat cridat a la Casa de Pare

L'Àngel Rubio ha estat cridat a la Casa del Pare.

Avui Diumenge de Pentecosta ens ha arribat la notícia que l'Àngel Rubio de Paco ha estat cridat a la Casa del Pare. 

Àngel Rubio va ser un dels recuperadors de la Setmana Santa de Mataró als anys vuitanta, va ser el primer president de la Comissió de la Setmana Santa i va ser actiu fins als darrers dies de la seva vida. 

La família confrare de Mataró i de Catalunya avui està de dol pel comiat d'un dels seus referents. 

Tots els membres de la Comissió de Mataró volem mostrar el nostre condol a la família i agraïment personal a l'àmic Àngel qui va participar sempre de totes les reunions, actes i activitats. 

Gràcies a persones com ell, avui dia la bella i antiga tradició de la Setmana Santa de Mataró és una realitat viva i activa. Tingues un molt bon cel. 


L'acte de comiat serà el dimarts a les 12:00 a la Basílica de Santa Maria de Mataró. 

La seva vetlla serà a partir de demà dilluns al tanatori de Mataró.

Atès la situació i context de confinament tant el tanatori com l'acte de comiat hauran de complir les mesures d'aforament limitat i distanciament social. 


Breu repàs a la vinculació de l'Àngel Rubio amb la Setmana Santa mataronina.
Sempre deia que van ser temps difícils. Deia que en aquell moment algunes reunions s’havien de fer gairebé de forma secreta a casa seva o a la fusteria d’en Banchs, i poc a poc es va anar gestant la Comissió de Setmana Santa de Mataró.
El 1972 va entrar a formar part del cos de portants de Santa Maria, participant de forma activa durant tots els Via Crucis Quaresmals. 
 
També va començar a col·laborar amb el de Sant Josep i en el Via Crucis interparroquial de Divendres Sant.Com va dir en el pregó de 2017, estava convençut que li va donar forces a per a entrar en aquest món de les confraries i que estaria fins els darrers alés amb més de 58 anys de trajectòria.Segons deia i recordava, eren temps de fusters, de vells confrares, de portants de tota la vida, d’antics confrares i una cossa de tossuts com en Bonaventura Blanc, en Vicenç Cornellà o Miquel Banchs.
 
 El 1985 va haver un petit canvi a Llavaneres atès l’impuls que estava agafant i comptava amb dos Sant Crist i es va apostar per a també participés el Natzarè del Centre Catòlic, que portava 15 anys amagat.  Durant un any van estar treballant, discutint i debatent per tal que a Mataró pogués sortir el Natzarè i algunes altres imatges per a l’any 1986, però no va poder ser.
 
Recordava que aquest moment va ser molt intens per a ell perquè li tenia molta devoció a aquesta imatge que va ser la primera que el va portar, i a més era una antiga imatge de la ciutat de Mataró.
El recorregut confrare de l’Àngel Rubio va començar l’any 1964 en tant que confrare i portant de Jesús Natzarè del Centre Catòlic. 
Va viure els anys convulsos de la dècada dels 70 quan les processons van desaparèixer a Mataró i va ser un gran impulsor i recuperador de la Setmana Santa Mataronina.Durant aquest anys, la seva amistat amb alguns armats i amb mn. Gonzàlez Agàpito el va portar a col·laborar també a Sant Andreu de Llavaneres on molts confrares de Mataró hi participaven des del 1981.

En aquest any, ell va jugar un paper central ja que a Mataró hi havia un gran debat – que va durar anys- entre una postura que no considerava pertinent la recuperació i restauració de les antigues processons, d’altres que es mantenien al marge i no s’oposaven i la postura que ell defensava amb més gent per tal que es fessin realitat a la ciutat. Com anècdota, sempre deia que en una homilia el rector de Sant Josep li va dir la frase lapidaria: “A Mataró hi ha àngels que són dimonis!”

Els records d’aquests temps convulsos sempre el van acompanyar. Sovint els posava en debats i sopars, el que mostrava les gran energies i temps que va dedicar en aquell període de la seva vida. -Van ser anys molts durs; però me n’alegro avui poder-ho parlar amb rectors i consiliaris, a qui considero els meus amics i agraeixo la gran tasca que fan amb les germandats avui.
L’any 1986 va participar juntament amb un grup no tan nodrit de persones de la primera processó de la recuperació a Mataró. Van processionar amb la imatge d’un Sant Crist i l’Oració del Senyor a l’Host.
L’any 1987 agafaria embranzida la processó de Divendres Sant amb la participació del Natzarè, la Mare de Déu dels Dolors i una imatge  de Santa Teresa que es va vestir de Soledat.
La seva feina va fer per exemple que el Natzarè passés a ser una secció de la Comissió i ja a finals de 1987 a constituir-se en germandat, feina que li va passar al seu amic Antonio Merino.  
Poc a poca la Setmana Santa de Mataró va començar a créixer amb el Via Crucis de la Llàntia a mans d’en Salvador Domínguez i les processons que van anar omplint el calendari, així com la recuperació d’antigues processons i antigues confraries.
En els seus records, sempre deia que aquells temps eren d’essència, de molta humilitat i senzillesa; però amb molta feina i devoció també al darrera.  
Sempre explicava una emoció que li clavar al cor, quan unes persones al passar amb el Sant Crist es van posar a mirar el rostre amb silenci i una d’elles es va posar a plorar. No sabia que pensaven ni quina emoció els recorria, però tot havia valgut la pena.  Inclús aquelles emocions de gent nova, que no havien conegut les processons antigues de la Mataró de l’antigor, que es posaven a plorar recordant- potser- el seu poble natal i fins i tot, alguna persona que cantava a peu de carrer.

Va ser el primer president de la Comissió de Setmana Santa. Anys després va arribar a dir que per ell, la Comissió era la mare de totes les confraries perquè gràcies a aquesta Comissió es va confeccionar un espai, un paraigües i un espai de suport per a l’impuls.
I aquella Comissió, que ara suma 34 anys, en el primer temps era una fórmula legal però amb el temps va arribar a ser el nexe d’unió per a que el missatge continués. Sempre treia aquesta frase quan hi havia alguna reunió de treball un pel tensa o alguns joves que no havien viscut aquella etapa escombraven cap un lloc o d’altre amb els seus posicionaments.
L’any 1990 va ser un any especial, mencionava. Per primer cop, després d’anys de sortida de Caputxines, van tenir l’autorització per a iniciar la Processó General de Mataró des de la Basílica de Santa Maria.

I poc a poc, la Setmana Santa de Mataró va anar creixent. Molt diferent a la dels seus records de joventut. Ara era més plural, diferents, amb molts accents, amb músiques diferents, present també als barris... però totes amb el mateix missatge.
Tot i que després d’ell van passar altres presidents i responsables, la seva vinculació a la Comissió de Setmana Santa sempre va ser activa.
Només va estar uns mesos separat per motius de salut l’any 2016. Però era un incondicional de totes les reunions, plenaris i actes de les confraries i germandats.
L’any 2013 va viure com el Ple de la ciutat de Mataró reconeixia la Processó de Divendres Sant Patrimoni Cultural de Mataró, i l’any 2016 va rebre la medalla d’honor de la Comissió de Setmana Santa, juntament amb d’altres persones, com a impulsor i recuperador de la Setmana Santa de Mataró. Durant aquest anys, també va participar i col·laborar amb d'altres amb el procés d'erecció de la Confraria de la Coronació d'Espines i la seva vinculació a Sant Pau, juntament amb d'altres membres de la Comissió de Setmana Santa. 
L'any 2017 va ser escollit per a pregonar la Setmana Santa de Mataró. 
L’any 2019 va rebre un homenatge per part dels Armats de Mataró a l’acte de recollida del Sant Crist des de la seva Casa, on sortia cada Divendres Sant abans de la incorporació a la Processó General.
Aquell any no va poder aixecar el Sant Crist, ja que era un moment que esperava tot l’any. Qui li diria que aquest 2020 no podria veure la recollida del Sant Crist atès la pandèmia del covid-19 que va atacar el món i la ciutat.
El dia de Pentecosta de 2020, finalitzada la celebració de la Pasqua, arribava el missatge que havia estat cridat a la casa del Pare. 

Àlbum fotogràfic

Algunes notícies relacionades amb l'Àngel Rubio.